Llonganissa de Lleida amb samfaina

Carns                                                                   Tot l’any

Estem orgullosos d’aquesta llonganissa. Dels productes que tenim a La Venta, és un dels que complauen més als clients. La veritat és que és molt bona. Ens la fa una cansaladeria de Lleida, per això en diem llonganissa en lloc de dir-ne botifarra com és comú anomenar-la aquí a Barcelona. Quan vam arribar a La Venta volíem oferir una bona llonganissa cuita a la brasa. En vam provar diverses -totes bones- i aquesta és la que ens agradà més. Per això la mantenim inamovible a la carta del restaurant. La fem cruixent per fora i crueta per dins. De totes maneres, és tan gruixuda que acostumem a preguntar al client si la vol molt o poc feta, com si es tractés d’un filet.

Sempre l’havíem acompanyada amb mongetes del ganxet, just bullides molt lentament, amanides amb un xic d’oli verge d’oliva i sal. Darrerament però, també les acompanyem amb una samfaina excel·lent que fa un dels nostres cuiners, en Junqueras, cuiner d’una honestedat i lleialtat encomiables. Aquesta samfaina d’en Junqueras explica el perquè la bona cuina consisteix en gran mesura, en saber commensurar i agermanar la prodigiosa diversitat de contrastos que ofereix la mare natura.

La samfaina és un plat molt proper, quasi emparentat, a l’escalivada en el que en lloc de coure -escalivar- les diferents hortalisses al forn o a la brasa, aquestes es fan lentament amb oli en una cassola o una paella gran. Les hortalisses s’hi van afegint ordenadament en funció del temps de cocció que requereix cada producte. Per aquesta lògica primer serà la ceba, després el tomàquet i, finalment el pebrot i l’albergínia. S’ha d’anar fent lentament, conferint-li el tracte que es dona a un sofregit llarg i pausat. De fet, una samfaina no és altra cosa que un deliciós i pautat sofregit. Hi ha qui hi afegeix també una grans d’all laminat i, una estona abans de retirar el sofregit del foc, una copa de vi ranci. Quan el vi ranci s’ha evaporat, la samfaina està enllestida. El vi ranci li aportarà una saborosa densitat i un gust delicadíssim que si s’ha deixat evaporar bé molts lloaran i ben pocs encertaran.