Llonganissa de Lleida amb escalivada

Carns                                                                   Tot l’any

La llonganissa de Lleida a la brasa és un dels plats que més estima la gent que ve a La Venta. És un dels plats que més ens agrada oferir.  És excel·lent, un tanto segur.

Al principi escortàvem la llonganissa amb mongetes del ganxet. Després, amb samfaina. Boníssima. En Junqueres que és qui la fa és un gínjol. Darrerament l’acompanyem amb escalivada de pebrot i albergínia que fem pausadament a la brasa. Depèn del moment de l’any i del que ens diu el cor li canviem la companyia.

Fer una escalivada només requereix propòsit i sentit comú. És una menja molt fàcil de fer. Hi ha qui fa el pebrot i l’albergínia al forn però fets directament a la brasa acostumen a agradar més. Un cop cuits, els pebrots es deixen refredar. No tingueu pressa per pelar-los. Tebis o freds es pelen més còmodament.

Depenent del moment l’escalivada es pot menjar freda o calenta. Només cal amanir-la amb un xic de sal i un bon oli verge d’oliva. Així, simplement feta així, i un bon pa de pagès per xucar amb l’oli  -dèiem xucar, no sucar-  resulta una delícia.

Els records dels meus estius al poble dels pares son de color vermell. Tomàquets  -tomates, tomàtigues-  de l’hort recent agafats  -d’aquells que hi refilen els àngels-  tallats i amanits sense passar per la nevera. I pebrots, pebrots vermellíssims i gustosos, recent escalivats i amanits amb un xic de sal i bon oli d’arbequina.

Quina joia recordar aquells tranquils capvespres d’estiu, asseguts o jugant a la plaça, esperant l’hora de sopar!