Fricadnó de vedella amb albergínies

Carns                                                                  Tot l’any

Pel nom -fricandeau- és clarament francès però amb el pas del temps ha adquirit carnet d’identitat català esdevenint un plat essencialment popular entre nosaltres, un dels clàssics més cèlebres de cuina catalana. Cal dir que avui el fricandeau és un plat gairebé desconegut a la cuina del país veí. És, de llarg, un plat molt més comú i notori a Catalunya que a França.

El fricandó tradicional es fa a partir de carn de vedella tallada a filets prims, enfarinada i fregida en oli d’oliva. Es passa la carn a una cassola, s’hi afegeix vi blanc sec i es fa evaporar lentament. Un cop ben evaporat es guarda a part en la mateixa cassola. Amb l’oli de cocció que s’ha fregit la carn es fa un sofregit de ceba i tomàquet, més ceba que tomàquet, al qual, un cop enrossit, hi incorporarem uns cama-secs, juntament amb l’aigua de remullar-los prèviament colada i una mica de conyac. Ho tirarem tot damunt la carn. El suc ha de cobrir i si no, s’hi afegeix aigua. Es salpebra i es fa coure lentament…

A Barcelona i a bona part del territori, com diu Luján, es confon el cama-sec amb el moixernó molt conegut a Euzkadi amb el nom de perrichico. D’aquí el nom inexacte de “fricandó amb moixernons” que tantes vegades hem vist a les cartes dels restaurants.

Al nostre restaurant el fem amb albergínia en lloc de cama-secs. És un d’aquells guisats que millora reposat, és a dir, en gaudirem més si el mengem l’endemà.