L’ofici de cuiner ens mereix un gran respecte. Un cuiner cuina cada dia. Cada dia s’acara als seus clients. Cada dia ha de provar que ho fa bé. Fer-ho bé és una exigència permanent, comporta pressió. Cuinar no és un joc capriciós. Cada dia implica una inevitable dosi d’èxit o fracàs. Viure la cuina no és només una qüestió d’ofici. És, també, una gran lliçó de vida, una permanent lliçó d’humanitat.

Menjar bé comença per saber distingir el que es menja. Mirem de fer una cuina saborosa que, seguint el pas del temps, preservi l’encant del que és proper, que no aparenti res d’insòlit ni caigui en despropòsits. En cuina, el que es deliciós es troba freqüentment en la senzillesa.