dies-de-nadal

Dies de Nadal

Menjar és necessari. Però també és un gaudi que ultrapassa la mera necessitat de menjar. Menjar és, endemés, una grata proposta de plaer.

D’entre tots els animals, la persona és l’únic que manté unes pautes definides a l’hora de cuinar i menjar. Amb els anys, a cada col·lectivitat, aquestes pautes han anat donant lloc a una cultura culinària pròpia i diferenciada, afí als hàbits i costums de cada lloc. L’evidència d’aquesta diversitat  és un valor que cal protegir. Preservar  la identitat de cada poble ha de ser un repte, tant culinari com cultural.

Menjar per celebrar és una activitat inseparable dels vincles humans, s’ha convertit en una tradició freqüent, entre amics i familiars, especialment en les tradicionals diades de Nadal. Compartir el menjar constitueix un espai de temps entranyable  per conviure i per forjar l’afectivitat familiar. L’afecte i memòria son importants en la vida. En la cuina, també. El passat és el que ens ha permès sobreviure fins avui. Som el que mengem.

Durant aquestes festes, el plat més popular segueix sent la tradicional escudella de Nadal que és un bullit de diverses carns i verdures que, amb l’afegit de la pilota, donen lloc a un substanciós i suculent brou al qual, posteriorment, s’hi afegeix arròs, fideus o galets. És un plat que, amb els naturals matisos,  també es troba com a menja en altres països.  A casa nostra, amb els anys, l’escudella i carn d’olla ha passat de ser un plat que els nostres avis menjaven gairebé cada dia de la setmana  -excepte els diumenges que reposaven menjant l’arròs del diumenge-   a ser un plat que, avui, moltes famílies mengen només per Nadal.

La cuina ha de saber a geografia. Estem on estem, hauria de mostrar-nos sempre com és un país. Però, malauradament, cada dia, a casa, mengem més com a fora, i cada dia, a fora, mengem més com a casa. A més, avui es pot menjar de tot a qualsevol lloc. Tot és molt més assequible però tot, per això, és molt més mediocre. El creixement contribueix a equiparar els nostres hàbits. La uniformitat culinària  constitueix un veritable atemptat al bon gust. La cuina només és autèntica quan respecta la singularitat. I romandrà atractiva mentre a cada lloc sigui diferent. Una evolució coherent hauria de fomentar un consum més racional, que respectés la diversitat de la natura.

Sens dubte, en tot el que fem perdem batec, xoc, frescor. I guanyem  indiferència i fredor. En cuinar, en  menjar i, també, en mostrar els nostres sentiments  d’estima. Cal reconquerir la tendresa i no deixar-nos enganyar per la prudència, per barats succedanis de felicitat,  ni per la banalitat quan  no sigui inevitable.

Només l’ésser agarrat i miserable, obsessionat sols pel profit material, i incapaç de no fer res que no sigui reduir la seva humanitat als límits de la seva estupidesa, no entendrà mai el que s’amaga darrera d’aquestes paraules que des de La Venta volen ser de felicitat per a tots.

Com tampoc no podrà entendre mai, l’agarrat i miserable   -ben al contrari del que diu la coneguda dita espanyola  “vale más pájaro en mano que cien volando”-   que valen més cent ocells volant que un de sol a la mà. Perquè cent ocells volant son el dibuix d’un somni, mentre que un ocell a la ma, o s’ofega o se’n va.

 

Bones festes de Nadal