CUINEM EN FAMÍLIA NL copia

Cuinem en família

Cuinem en família  neix amb l’ànim d’engrescar-vos a cuinar amb els fills. No tant perquè  aprenguin  a coure i preparar el menjar  com perquè pares i fills compartiu plegats una estona ben distesa i divertida davant els fogons.  Hi ha una cosa  -d’altra banda, prou suggestiva-  que fa que aquest receptari sigui  poc convencional, diferent de la majoria de llibres de cuina per a infants: les receptes són de grans cuiners. Cada xef n’ha triada una i l’ha adaptada perquè els petits puguin participar amb els pares en l’elaboració.

Vint d’aquests grans cuiners ens expliquen com  ho hem de fer en aquest primer llibre… i qui sap si us agrada tant que hem de preparar-ne el segon  d’aquí uns mesos amb vint xefs més els quals ens han fet arribar vint delicioses receptes que romanen a l’espera que les elaboreu tots plegats.

En suma, son quaranta grans professionals de la gastronomia a qui admiro. Alguns, a més,  bon amics.  Trenta-set cuiners, dos pastissers i un cocktailman que ens captiva, artesà  d’emocions en l’univers de la cocteleria.  Els conec de fa anys. La seva obra m’és profundament familiar. És un goig que participin en aquest projecte. Els ho agraeixo de tot cor. Una prodigiosa amanida  per gaudir cuinant amb els vostres fills.

En cuina, les aromes precedeixen, ens mantenen amatents. Son els primers senyals del gust. I tot sovint ens transporten al passat. Proust va idealitzar aquesta percepció en el record d’una magdalena.

De petits descobrim, a poc a poc, sabors nous. Identificant-nos-hi  es conforma el nostre gust. Educar-lo  és fomentar el sentit de l’ observació. Conèixer i estimar el que ens és proper esdevé un repte precís.

El vincle més estret amb la natura es produeix quan mengem.  Cada estació ens descobreix  paisatges diferents.  El pas de les estacions és una assignatura sorprenent. Per seguir-la no cal cap manual, simplement curiositat. El llibre de les nocions essencials es la mateixa natura. Ni supòsits ni raons no serveixen per cultivar el gust i la sensibilitat.

Menjar és una de les formes més civilitzades de sensualitat. Ens  atorga una mirada prodigiosa de la vida, un marc amplíssim de percepcions. Un món sense gustos, sense aromes, sense diferències, seria trist i insensible.   Quina manera més apropiada que tenim a l’abast per acostar la natura als més petits. Cuinar, una autèntica lliçó de vida.

Als petits els agrada fer-nos costat. Acostumen a imitar el que nosaltres fem.  Volen tastar allò que nosaltres tastem. El meu net, en Pau, que té el do de captivar-me, ajuda sovint la seva  mare a fer magdalenes. Segur que molts ja us heu adonat del molt que complau a la canalla d’ajudar als pares. Un gest o una simple mirada  els mou molt més del que ens podem arribar a imaginar.   El més preciós que podem donar als fills és temps. Cal cercar  espais de llibertat  per estar al seu costat. I no  estalviar-nos mai un mot per dir-los  que els estimem.  Aquest és el propòsit d’aquest llibre. L’afecte és inajornable.

Els àpats sempre han format una part entranyable de l’entorn familiar.  No haurien de desaparèixer mai els vells costums que entendreixen.

 

Josep Vilella